La gratitud, element essencial per a desactivar el nostre còrtex pre-fontal esquerre, imprescindible per a la nostra felicitat, ens farà veure la millor part de nosaltres mateixos, i oferirem als altres la millor essència del nostre interior.

Principalment agraeixo a la meva filla per ajudar-me a créixer com a persona, a la seva mare per respectar de forma il·limitada els inicis de la meva carrera, i d’una forma molt especial a la meva parella, per fer-me descobrir l’amor d’una manera incondicional.

Agraeixo a la meva mare, a la seva espiritualitat, sense ser-ne conscient, per superar una terrible malaltia, descobrint el seu camí a la vida, i al recolzament categòric del meu pare, un esperit net i a disposició de tots els seus éssers estimats; també al meu germà.

Tot això hauria estat impossible sense els meus grans mestres: a tu, Michel, per dir-me sempre que sóc el fill que sempre hauries volgut tenir; al meu amic David Vinyes per permitir-me cada any formar part del seu equip docent en el Màster de Terapia Neural i Odontologia Neurofocal a Sant Joan de Déu; a Francisco Fajardo per confiar en mi per formar a futurs osteòpates; i al professor Ignasi Beltrán, un savi al qual admiro com a persona.

Sense oblidar-me mai dels meus grans amics, que em coneixen pel que sóc: a tu, Luis, fisioterapeuta de la Selecció Espanyola de Tennis, un germà per a mi; a Òscar, des del principi junts disfrutant del significat de saber disfrutar de la vida; a Carlos, per la teva bondat; al petit del grup i amb gran projecció com a fisiosteòpata, Àlex; i al pare del grup: Miguel. A altres grans amics, grans osteòpates i millors persones: Jordi, Gastón, David…

A l’alegria de viure de tot el meu grup Dragón; a Almudena Martín, a la qual dedico un capítol especial simplement pel que representa a la meva vida; a tota la meva promoció de PNIE (però t’anomeno a tu, David, fisiosteòpata referent, i jo absolutament enamorat del teu cor); i al meu altre germà, Xavi Beltrán, que allà on sigui em té tan present que sóc capaç de sentir la seva ànima a distància.

Per últim, a tota la meva família d’Arvila Magna, perquè hem fet el camí junts, i des del més profund els agraeixo tot el seu esforç diari; els estimo de veritat per les persones que porten a dins.

Iosu, vas confiar un dia en mi pel que les meves mans et van fer sentir; jo ara disfruto de la teva amistat, éssent un gran honor per a mi que escriguessis el pròleg del meu llibre.

Amb tots aquest agraïments tan profunds, crec que el meu còrtex pre-frontal esquerre estarà activat per a la resta de la meva vida.

Gràcies