Quim Vicent Cuesta de Enero

Abans de Nadal no us vaig voler atabalar amb decisions que tenen a veure amb el consum: no m’agrada xafar guitarres. Sí que us vaig demanar un regal amb parany perquè vaig entendre que demanant-vos jo aquest regal en realitat sentia que éreu vosaltres els que sortíeu beneficiats. Bé, en realitat tots. Ara arriba un dels moments de l’any que els professionals de l’hostaleria li tenen mes por. Hi ha una disminució del volum de negoci perquè molta gent té dificultats per afrontar els pagaments dels excessos natalicis. Moltes persones ses senten sobrepassades per que no arriben a la fi del mes i per que on hi havia eufòria ara hi ha penediment. El curiós és que ens passa cada any i ens passa amb moltes coses.

Personalment comprenc molt bé a les persones que gasten massa per dues raons. La primera ja la vaig apuntar en el post d’abans de Festes, un munt de gent confon el buit existencial amb la necessitat d’objectes materials. La roba tempta perquè ens pot crear la il·lusió de semblar uns altres, els articles de decoració també perquè a tots ens agraden les coses belles, els gadgets electrònics que prometen nous superpoders, la llista podria ser infinita. Molt del que es pot pagar amb diners es cola en un pou sense fons que només es solventa amb un treball personal. Però també és cert comprar i gastar ens està definint com a generació. Així és que tal com estan muntades les coses al món occidental i oriental (els consumidors asiàtics estan enfervorits, només cal veure com desfilen en les tendes de luxe de Passeig de Gracia o la Castellana). No fa falta tenir un Shoping disorder o ser shopalcoholic per desajustar els pressupostos i sentir que la màniga no arriba al braç. Hi ha qui de manera perversa o ignorant diu que comprar pot ser una teràpia. Això és fals.

La meva total identificació amb aquelles persones que se senten atabalats per que els seus recursos econòmics no cobreixen les factures te a veure amb una experiència que vaig tenir fa una dècada. Es pot tenir 33 anys, una família, deure un milió d’euros i sobreviure? Això li explico en el llibre els beneficis del qual, ja ho sabeu tots, van íntegrament als Pallapupas.org

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *