Fira Lleida Quim Vicent

He arribat a Lleida amb un sol espectacular, que convidava a seure a una terrassa i prendre una cervesa.

Vull agrair a Fira Natura de Lleida la generositat per haver-me convidat a participar com a conferenciant i també la resposta que he tingut amb un gran públic interessat per tot el que he pogut explicar. He estat acompanyat en aquest viatge pel professor de ioga Roger Masdeu què escoltant-lo m’hagués posat a fer una pràctica de ioga allà mateix. Espero poder col·laborar amb vosaltres els propers anys.

Gràcies Mai per la teva disponibilitat i a tothom que va assistir a la meva conferencia.

Escola Xiroi Quim Vicent

Ja sabeu que a mi, parlar de la salut de les criatures m’encanta. Per la meva experiència sé que un infant sà serà un adult amb bona salut i equilibri. Per això m’ho vaig passar tant bé l’altre dia a l’Escola Xiroi, a qui els dono les gràcies per deixar-me explicar tantes coses.

Vam parlar del gateig, de les primeres passes, de com el cos del bebè ens diu què li passa per què puguem posar-hi remei. Van venir pares, mares, directius i mestres de la pròpia escola i de diverses llars d’infants.

Hi tornaré el proper curs, espereu-me que hi ha moltes coses més de les que us vull parlar.

 

Abans de Nadal no us vaig voler atabalar amb decisions que tenen a veure amb el consum: no m’agrada xafar guitarres. Sí que us vaig demanar un regal amb parany perquè vaig entendre que demanant-vos jo aquest regal en realitat sentia que éreu vosaltres els que sortíeu beneficiats. Bé, en realitat tots. Ara arriba un dels moments de l’any que els professionals de l’hostaleria li tenen mes por. Hi ha una disminució del volum de negoci perquè molta gent té dificultats per afrontar els pagaments dels excessos natalicis. Moltes persones ses senten sobrepassades per que no arriben a la fi del mes i per que on hi havia eufòria ara hi ha penediment. El curiós és que ens passa cada any i ens passa amb moltes coses.

Personalment comprenc molt bé a les persones que gasten massa per dues raons. La primera ja la vaig apuntar en el post d’abans de Festes, un munt de gent confon el buit existencial amb la necessitat d’objectes materials. La roba tempta perquè ens pot crear la il·lusió de semblar uns altres, els articles de decoració també perquè a tots ens agraden les coses belles, els gadgets electrònics que prometen nous superpoders, la llista podria ser infinita. Molt del que es pot pagar amb diners es cola en un pou sense fons que només es solventa amb un treball personal. Però també és cert comprar i gastar ens està definint com a generació. Així és que tal com estan muntades les coses al món occidental i oriental (els consumidors asiàtics estan enfervorits, només cal veure com desfilen en les tendes de luxe de Passeig de Gracia o la Castellana). No fa falta tenir un Shoping disorder o ser shopalcoholic per desajustar els pressupostos i sentir que la màniga no arriba al braç. Hi ha qui de manera perversa o ignorant diu que comprar pot ser una teràpia. Això és fals.

La meva total identificació amb aquelles persones que se senten atabalats per que els seus recursos econòmics no cobreixen les factures te a veure amb una experiència que vaig tenir fa una dècada. Es pot tenir 33 anys, una família, deure un milió d’euros i sobreviure? Això li explico en el llibre els beneficis del qual, ja ho sabeu tots, van íntegrament als Pallapupas.org

Quim Vicent Pallapupas

Arriben unes dates trufades de tòpics que fins a aquests es confonen amb ornaments daurats, verds i vermells. No vaig a donar la llauna amb el del consumisme, la confusió del tenir amb l’ésser, la importància d’adonar-se de l’important. Hem d’entendre que cal d’equivocar-se, en ocasions moltes vegades, per comprendre que el buit existencial que de vegades experimentem no se soluciona esmerçant diners. Arribem cansats a final d’any, necessitem una mica de pau, menys retrets i més gaudir… Tot això per demanar-te que em facis un regal. Abans de decidir certes despeses dedica uns minuts a saber qui és Angie Rosers una de les actrius que integren Pallapupas.

Regala’m, regala’t, regala-li uns minuts a Angie Rosers, i la seva xerrada TED a Barcelona. Angie Rosers és una genia. No t’ho creus? Perquè estàs trigant tant a fer aquest regal? T’ho prometo vas a emocionar-te, a créixer, a al·lucinar… Al meu entendre ofereix els millors arguments que poden donar-se sobre perquè val la pena tirar una mà a Pallapupas. I saps el millor de tot plegat? Que, encara que la teva decisió sigui treure’t la butxaca o apallissar la targeta de crèdit, qui surt guanyant de l’experiència seràs tu.

No em cansaré de repetir-ho, els beneficis de la venda del llibre “Aprende a Escuchar tu cuerpo” estan destinats íntegrament als Pallapupas, bé, a ells no, als quals gaudeixen del seu treball encara que gaudir quan s’estan en una UCI, un quiròfan, un centre oncològic o una unitat psiquiàtrica sembla un luxe impossible. Diuen, i està demostrat a Estats Units però també aquí, que aconsegueixen protegir espais de llibertat quan tot sembla que serà anorreat per la duresa de les circumstàncies.

Honorar el Cos Quim Vicent

Sé que la invitació a “Aprende a escuchar tu cuerpo” no és la més original que heu pogut rebre a la vida. El que sí ens va semblar a l’editorial i a mi que podia ser una bona manera resumir la meva proposta. A la fi ets tu qui ha de saber què et passa i per què et passa per mantenir una bona salut. Jo i els meus companys de la clínica Arvila Magna i de professió volem ser un pont no un destí. L’atenció holística i integrativa aspira a que cada persona sigui també autònoma en la seva autocura.

A la xarxa he vist algunes notícies que estan vinculades a la mateixa idea però no al meu llibre. Desitjo que a aquestes alçades ja sigui només el “meu” llibre i sigui més el “nostre” llibre per que l’heu llegit i us l’heu fet una mica vostre. També he vist que algú amb qui no tinc res a veure ni conceptualment ni personalment està venent xerrades amb el mateix nom.

Així a tall d’anècdota em va cridar l’atenció que s’empressin les mateixes paraules “Aprende a escuchar tu cuerpo” a un bloc d’una noia de Puerto Rico per promoure una tècnica que es diu Focousing. Resulta que l’huracà Maria ha deixat moltes seqüeles materials i danys però ara paren compte en les emocionals i una vegada solucionada, encara que sigui precàriament la supervivència, se n’adonen que han de tornar a viure, i fer-ho amb qualitat, serenor i salut. Tres dies abans a un diari mexicà es parlava de la meditació. Diu que si durant la meditació cap molèstia corporal es fa més intensa cal fer-ne cas, escoltar-la, per que és aquest moment on el cos s’està expressant. Són dos exemples de com un mateix títol pot acompanyar idees paral·leles, però no idèntiques.

Més profund per a mi ha esta l’escrit que el primer de novembre Madisyn Taylor des de Califòrnia va fer córrer via digital. Un article molt interessant amb el nom Escoltant els nostres cossos i subtitulat “El teu cos té totes les respostes per restaurar-se ell mateix i esdevenir el millor que pot ser”. Taylor ja a la primera línia diu que l’equilibri entre cos, ment i esperit és el que ens permet experimentar la bona salut. Com jo també intento explicar al meu llibre hi ha períodes diversos, hi ha etapes, de vegades toca estar molt actiu, altres cal aturar-se i altres prou feina tenim en desintoxicar-nos. Empra molt poques ratlles però coincidim en tot. Diu que si tenim mal d’estómac cal que ens preguntem què hi ha de la nostra existència que ens està costant digerir. Després dona mes exemples però sobretot m’agrada un concepte que a mi se m’havia escapat en el meu propi procés reflexiu. Ella empra la paraula honorar els missatges dels nostres cossos. Trobo forta l’expressió. Honorar el que el nostre cos ens diu per a ella és el primer, per aquí passaria la restauració, la sanació i la revitalització.

Escuela con Quim Vicent

Xerrada per nenes i nens de 7 i 8 anys. Tema: Juguem a conèixer el nostre cos.

Dimecres passat va ser un dia molt especial per a mi perquè vaig anar a l’Escola Ausiàs March, de Barcelona, a fer una xerrada a nens i nenes de 7 i 8 anys, alumnes de la professora Maria Assumpció Clota. Els vaig explicar que la respiració ens fa sentir millor i més relaxats. Els va encantar el model anatòmic d’esquelet que hi vaig dur i tots van voler tocar-lo i comprovar com es mouen els ossos del cos. Finalment vam fer una mica de “màgia”: vàrem posar purpurina vermella i aigua dins d’un pot de vidre i vam poder comprovar que, quan ens enfadem, la purpurina ocupa tot el got i quan ens relaxem i respirem tranquil·lament, la purpurina baixa cap al fons i l’aigua és més transparent. Tothom es va endur la recepta a casa per provar-ho amb la família.

Bebedas con azúcar Quim Vicent

Quan tinc una estoneta – quelcom que no sé si per sort o per desgràcia és poc freqüent- llegeixo la premsa o articles sobre salut. M’ha arribat a les mans un treball molt elaborat que es va fer per valorar el consum de begudes edulcorades per a nens però de consum habitual en persones de totes les edats. Per a molts experts la ingesta d’aquestes begudes està darrere del que està esdevenint una pandèmia, és a dir, el sobreprès i l’obesitat a això cal afegir el risc de malalties cardiovasculars, diabetis i fins i tot càncer.

Resulta que un equip important d’investigadors liderats pel Doctor Blecher van avaluar l’accessibilitat econòmica de certa beguda en gairebé 82 països, dels cinc continents, comparant les xifres en un interval de 27 anys. No us resulta al·lucinant un treball tan extens en temps i en espai?

Doncs més impactant són els resultats publicats fa menys d’un any: en 79 dels 82 països a mida que han anat passant els anys s’ha anat fent més assequible econòmicament comprar aquestes begudes i això ha estat encara més exagerat conforme més pobre és el país. Les dades estan balancejades no tenen a veure amb la millora de la renda per capita dels països tenen a veure amb les estratègies comercials de les companyies. Tant de bo poguéssim dir el mateix d’aliments veritables i sans. Però no és així. A la majoria dels casos les fruites i les verdures, i malgrat l’evolució de les controvertides llavors transgèniques, és més barat beure alguna cosa molt processada amb sucre i edulcorants que mastegar una poma.

A Catalunya la imposició d’una taxa sobre aquest tipus de begudes s’ha saldat amb una reducció d’un 22% del seu consum i l’estalvi de 107 calories setmanals per cada adult (Vall i López 2018).

te lo pide el cuerpo Quim Vicent

Ho confirmen les estadístiques de la Seguretat Social local sobre incapacitat laboral. El mal d’esquena en homes i el dolor articular en dones són els dos grans cavalls de Troia de la salut laboral. També és veritat que quantificar el dolor emocional i manifestar-ho com, on i davant qui toca, és alguna cosa que ni ens ho plantegem fins que no és molt tard.

Segons un estudi sobre el dolor, la rigidesa articular, la inflamació s’ha instal·lat com alguna cosa comuna en una mica més de la meitat de la població. Afortunadament en molts casos és moderat. Però el trenta per cent de les dones amb artritis pateixen un dolor sever. A partir dels 18 anys segons (Jafarzadeh 2017) més d’un de cada dos homes pot patir artritis i en el cas de les dones més de dues de cada tres. Als articles consultats, pel que sembla, un combinat de patologies acompanyen el patiment de la artritis. La inflamació articular apareix en la meitat de les persones que sofreixen el que es diu una salut delicada o pobra. Es dóna en una de cada tres persones amb obesitat o amb malalties cardíaques. Diagnosticada en quatre de cada deu persones amb diabetis. Aquestes patologies poden ser aïllades o anar combinades. És fàcil que una obesitat severa, sobrecarregui el cor, expliqui una diabetis tipus dos i que hi hagi dolor articular i inflor. Però vull posar l’accent en alguna cosa que també està reconeguda científicament (Barbour,2016) el 56’5% de les persones amb artritis pateixen un estrès psicològic greu. I el que és pitjor, probablement aquesta situació d’alerta emocional és tan duradora i està tan normalitzada, que ni tan sols són conscients. Estem parlant exclusivament de casos diagnosticats i tots sabem que també hi ha molts casos sense etiquetar. El que dóna esgarrifances és que les previsions avalades per rigoroses fórmules científiques assenyalen que al 2040 les xifres s’hauran disparat un 30% més.

El meu treball i el dels meus col·legues està destinat a frenar aquestes infaustes perspectives, proposem canvis en l’estil de vida i no perquè ho diem nosaltres sinó perquè “t’ho demana el cos”.

Quim Vicent Cuerpo y Mente

Aquí us posem en enllaç a la versió digital de l’entrevista que tantes alegries ens ha donat als editors de “CuerpoyMente”, a mi i sobretot espero que als lectors. El titular és “El cos ens informa clarament de les nostres emocions” i postil·len de la meva boca: “un símptoma no hauria de ser el nostre enemic, sinó un aliat que avisa que alguna cosa no funciona bé. Per això és important escoltar al cos i estar atents al que ens diu”.

Els que em seguiu en xarxes socials, a Instagram @QuimVicentSardinero per exemple, ja haureu vist com a casa gaudim de veure l’entrevista en paper i és clar de la revista sencera. Està molt cuidada, a nivell gràfic ha aconseguit crear una identitat, però sobretot la segueixo per que coneixes a professionals molt interessants que reflexionen i aprofundeixen en alguna cosa que a hores d’ara compartim com a passió: La relació cos ment, la seva manifestació com a salut, malaltia, les conseqüències de les eleccions que facis respecte al teu estil de vida i l’energia que inverteixis a “Aprende a escuchar tu cuerpo”. Gràcies Aurora Gonzalo, no és la primera ni la segona vegada que t’ho agraeixo, però no serà l’última, segur.

Quim Vicent artrosis

Un de cada quatre nord-americans, segons dades recollides el 2016, pateixen artritis. Aquestes són dades recentment publicades sobre una mostra que arriba al 95% de la població. Això vol dir que moltes persones d’aquesta part del continent pateixen dolor, rigidesa, limitació en el moviment i fins i tot inflor. Tots aquests símptomes podrien explicar una reducció de la mobilitat, de l’exercici físic, del rendiment laboral i de la participació en activitats socials. I és una cosa que podem canviar. Com explico al meu llibre “Aprèn a escoltar el teu cos” hi ha esperança per millorar la salut si estàs disposat a comprendre què t’explica el cos a través del dolor, què calles i com vius.

Deixeu-me seguir comentant les dades. En aquells estats on hi ha un menor nivell cultural i un menor nivell econòmic es donen xifres tan esgarrifoses com l’afectació d’un de cada tres adults majors de 18 anys. En tot molts llocs, però especialment als EUA és més barat comprar menjar molt processada, amb alt contingut de greixos, proteïnes de baixa qualitat i sucres carregats d’elements inflamatoris que fruites i verdures. Les companyies de menjar ràpid ofereixen menús amb productes que haurien de tenir un cost alt – ja que es consumeix molt pastura, molta aigua, molt transport i molta maquinària- a preus irresistibles per a alguns i els únics assumibles per a altres. Patates fregides, carn triturada, pa endolcit i refresc amb bombolles en grans porcions a preus ridículs. Tot això acompanyat d’un màrqueting universal, colorit pesat amb joguines col·leccionables per a nens i de vegades fins mini-parcs d’atraccions. Són uns cracs els equips de desenvolupament d’aquestes empreses per fer semblar atractiu el que en realitat és un horror sobretot si s’abusa. Personal sobrecarregat, llargues cues, menjar sense ànima, espais estridents tot pensat perquè entris consumeixis i et vagis.

Són tan cares i tan exòtiques les fruites i verdures (les patates, les carabasses i l’arròs no compten) per a alguns nord-americans que hi ha entitats que estan ensenyant a plantar horts a les àrees terroses de les voreres. Hi ha nens que mai havien vist un tomàquet, un rave o un enciam. Per a ells seguir el procés del treball de la terra, el sembrat, el reg, la maduració i la recollida dels fruits està sent una experiència insòlita i molt estimulant. No deixem que les grans companyies dictin les nostres dietes, recorrem als productes de proximitat, el més ecològics i naturals possibles. No oblidem mai la fibra, com diem els psiconeuroinmunòlegs les nostres caques ens diuen molt de la nostra salut. Cuinem-los nosaltres mateixos, això ens aportarà molt més que l’absència de dolor i molt més que una pastilla que ofega el crit del cos que ens demana no més menjar ràpid.